Ara mateix estic estudiant a l’ESO de Cadaqués. Quan acabi l’ESO, segurament aniré a Figueres (al batxillerat artístic De l’Orfeo) o a Girona (a un batxillerat amb residència) a fer un batxillerat artístic perquè de gran m’agradaria ser dissenyadora de moda. Primer faré els dos anys de batxillerat i després faré un grau mitjà abans d’anar a la Universitat, així podré guanyar uns quants diners treballant per la tarda i, al mateix temps, estudiant el que ma’agrada. Quan acabi el grau superior, que segurament el faría a Girona, aniría a l’Universitat de Barcelona. La carrera me la treuré aproximadament, en uns sis o set anys, si tot va bé o no repeteixo algún curs. Possiblement aniré a l’ESDi (Escola Superior de Disseny), l’escola de la que em van informar a l’ExpoJove, on em va semblar que és la millor escola per poder ser el que vull.
Desde que era petita deia que volia ser veterinaria, però quan vaig anar creixent vaig pensar que com que no m’agrada la sang i menys pensar que potser tenia que matar algun animal…com que sóc molt sentimental, hagués agafat una depressió de dos anys! Al veure que ja no volia ser veterinaria vaig elegir ser pentinadora de gossos y dissenyadora de roba per gossets. Però eren bogeries de nena petita. Després vaig voler ser pintora, perquè desde els 3 anys no he parat de pintar, d’anar a classes de dibuix, etc. Sempre m’ha agradat dibuixar i pintar. I al final he decidit ser dissenyadora de roba, però no està del tot segur.
M’agradaria ser alguna cosa relacionada amb l’art i la moda com DISSENYADORA DE MODA, dissenyadora d’interiors o arquitecta, etc. A més, m’agradaria poder conèixer algún dissenyador important com el de Channel!
M’agradaria ser dissenyadora de moda perquè m’agrada la roba, no m’agrada, M’ENCANTA! A més, com he dit abans m’agrada dibuixar el que sigui, estic tot el dia dibuixant o pintant, dissenyant, etc. Estic tot el dia mirant revistes de moda, llegint articles de dissenyadors famosos o dissenyadors que han quedat marcats en l’història com Coco Channel o el meu preferit Louis Vuitton! Estic atenta de totes les notícies de tots els dissenyadors, de totes les pasarel•les i de tot el que es porta i el que no. A més, si m’he d’arreclar alguna cosa, m’he l’arreclo jo, no li demano a la meva mare, però ella em va ensenyar a cosir, perquè sinò encara no en sabría.
En conclusió, ara mateix l’únic que vull ser es dissenyadora de moda i poder-ho ser i aconseguir-ho algun dia!
miércoles, 17 de marzo de 2010
lunes, 15 de marzo de 2010
Activitats de sintesi del segon trimestre
1. Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un breu període de temps.
Han anunciat que hi haurà votacions en un poc temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat punts de vista diferents.
El gerent i l'apoderat han defensat opinions diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat contrari a l’augment dels impostos.
El cap de l'oposició s'ha mostrat oposat a l'augment dels impostos.
d) Vinc d’una família d’escassos recursos econòmics i no me n’avergonyeixo.
Vinc d'una família pobre i no m'avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita d’una manera freqüent.
La tia Pura ens visita molt sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-li's que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els aconteixements.
c) Es va posar de peu a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va xocar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
La bicicleta és un mitjà de transport, no contaminants i ens permet fer exercici.
Els avantages de la bicicleta són que pots fer exercici sense haver-ho platejat fer-ne avans i no contamines gens, no com els cotxes o les motocicletes. Et permeteix posar diverses marxes, per fer més o menys esforç. Moltes bicicletes serveixen per anar per montanya, per carretera o per pobre.
Els desavantatges són que moltes bicicletes, es trenquen en seguida, o la cadena, o es peten les rodes, etc. Un altre inconvenient és que quan plou o fa mal temps no la pots agafar perquè et pots mullar o fa fred.
En conclusió, la bici per una banda, està bé, perquè et fa estar bé fisicament i per altra banda, es dolenta pel temps o per les averies.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any ESTIC (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no SENT(sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no CAIGUI (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no HA ESTAT (ser / estar) a classe.
e) Vull que HI HAGUI (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ENS EM PORTAT BÉ (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que SÓN (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet RIURE'S (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de catarates perquè ja no VEIA (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) Hem tret força vi de la bóta.
N'hem fet força.
b) La meva germana Eulàlia m’explicava contes abans d’anar a dormir.
La meva germana Eulàlia me'n explicava abans d'anar a dormir.
c) Diuen que la Marta surt amb el presumit del Gerard.
Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc ha trobat una mosca al seu plat.
En Marc ha trobat una al seu plat.
e) La mare ha comprat aquell MP-3 a en Pere.
La mare li ha comprat.
f) Demana-li si vol venir a patinar amb nosaltres.
Demanali-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa AMB el seu amic de sempre.
b) Confio EN que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat AL nou horari.
d) Tinc dret A que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo DE haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi EN comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t EN acabar la feina.
h) L’amenaçava EN prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat A que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem A que ens clavin un moc.
k) No s’adonava DEL mal tràngol que estava passant el seu amic.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un breu període de temps.
Han anunciat que hi haurà votacions en un poc temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat punts de vista diferents.
El gerent i l'apoderat han defensat opinions diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat contrari a l’augment dels impostos.
El cap de l'oposició s'ha mostrat oposat a l'augment dels impostos.
d) Vinc d’una família d’escassos recursos econòmics i no me n’avergonyeixo.
Vinc d'una família pobre i no m'avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita d’una manera freqüent.
La tia Pura ens visita molt sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-li's que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els aconteixements.
c) Es va posar de peu a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va xocar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
La bicicleta és un mitjà de transport, no contaminants i ens permet fer exercici.
Els avantages de la bicicleta són que pots fer exercici sense haver-ho platejat fer-ne avans i no contamines gens, no com els cotxes o les motocicletes. Et permeteix posar diverses marxes, per fer més o menys esforç. Moltes bicicletes serveixen per anar per montanya, per carretera o per pobre.
Els desavantatges són que moltes bicicletes, es trenquen en seguida, o la cadena, o es peten les rodes, etc. Un altre inconvenient és que quan plou o fa mal temps no la pots agafar perquè et pots mullar o fa fred.
En conclusió, la bici per una banda, està bé, perquè et fa estar bé fisicament i per altra banda, es dolenta pel temps o per les averies.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any ESTIC (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no SENT(sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no CAIGUI (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no HA ESTAT (ser / estar) a classe.
e) Vull que HI HAGUI (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ENS EM PORTAT BÉ (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que SÓN (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet RIURE'S (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de catarates perquè ja no VEIA (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) Hem tret força vi de la bóta.
N'hem fet força.
b) La meva germana Eulàlia m’explicava contes abans d’anar a dormir.
La meva germana Eulàlia me'n explicava abans d'anar a dormir.
c) Diuen que la Marta surt amb el presumit del Gerard.
Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc ha trobat una mosca al seu plat.
En Marc ha trobat una al seu plat.
e) La mare ha comprat aquell MP-3 a en Pere.
La mare li ha comprat.
f) Demana-li si vol venir a patinar amb nosaltres.
Demanali-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa AMB el seu amic de sempre.
b) Confio EN que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat AL nou horari.
d) Tinc dret A que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo DE haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi EN comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t EN acabar la feina.
h) L’amenaçava EN prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat A que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem A que ens clavin un moc.
k) No s’adonava DEL mal tràngol que estava passant el seu amic.
Modernisme i Noucentisme
1.Qui va ser Pompeu Fabra? Explica la seva aportació principal a la llengua catalana.
Va ser un important lingüista i gramàtic.
Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions a la Llengua Catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).
Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Però Fabra es convertirà també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El català literari (1932).
BIBLIOGRAFIA:
http://www.escriptors.com/autors/fabrap/
2. Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.
POESIA:
- Joan Maragall: “Oda a Espanya”
-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”
-Joan Alcover: “La Balanguera”
NARRATIVA MODERNISTA:
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”
POESIA MODERNISTA:
-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de català
3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
El modernisme és un moviment artístic, en canvi, el noucentisme és un moviment cultural. El modernisme proposa la renovació de totes les arts i el noucentisme vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. El modernisme es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre, en canvi el noucentisme només es manifesta mitjançant la poesia i la narrativa.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de català.
Va ser un important lingüista i gramàtic.
Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions a la Llengua Catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).
Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Però Fabra es convertirà també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El català literari (1932).
BIBLIOGRAFIA:
http://www.escriptors.com/autors/fabrap/
2. Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.
POESIA:
- Joan Maragall: “Oda a Espanya”
-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”
-Joan Alcover: “La Balanguera”
NARRATIVA MODERNISTA:
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”
POESIA MODERNISTA:
-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de català
3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
El modernisme és un moviment artístic, en canvi, el noucentisme és un moviment cultural. El modernisme proposa la renovació de totes les arts i el noucentisme vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. El modernisme es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre, en canvi el noucentisme només es manifesta mitjançant la poesia i la narrativa.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de català.
lunes, 1 de marzo de 2010
Unitat 5. Romanticisme i Realisme
1. Defineix amb les teves paraules els moviments literaris següents:
a) Romanticisme: és un moviment cultural, polític i literari que es va originar a final del s.XVIII. Dóna importància al sentiment.
b) Costumisme: és un moviment literari del s. XIX i XX. Té la intenció de conservar els aspectes tradicionals de la vida de poble.
c) Realisme: corrent artístic que apareix al s.XIX. Té l'objectiu de plasmar la realitat de la forma més exacte possible a les obres d'art.
d) Naturalisme: és un moviment del s. XIX. És objectiu per això es diu que és una evolució del realisme.
BIBLIOGRAFIA
http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Costumisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme
2. Explica com entén Jacint Verdaguer la poesia (Romanticisme)
Verdaguer entén la poesia com l'expressió dels sentiments i emocions.
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
3. Quin gènere va conrear Àngel Guimerà? Cita noms d'obres seves. (Romanticisme - Realisme)
Gimerà va conrear el teatre. Les seves obres més importants són: "Mar i Cel", "Terra baixa", "Maria Rosa", "La filla del mar"...
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
4. Explica per què l'obra L'Escanyapobres de Narcís Oller s'inclou dins del realisme. (Realisme)
Perquè és una obra que descriu la societat catalana del moment, els canvis econòmics i socials del segle vistos des del món rural.
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
5. Cita dos autors catalans que es puguin considerar naturalistes. (Naturalisme)
Verdaguer i Narcís Oller
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
a) Romanticisme: és un moviment cultural, polític i literari que es va originar a final del s.XVIII. Dóna importància al sentiment.
b) Costumisme: és un moviment literari del s. XIX i XX. Té la intenció de conservar els aspectes tradicionals de la vida de poble.
c) Realisme: corrent artístic que apareix al s.XIX. Té l'objectiu de plasmar la realitat de la forma més exacte possible a les obres d'art.
d) Naturalisme: és un moviment del s. XIX. És objectiu per això es diu que és una evolució del realisme.
BIBLIOGRAFIA
http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Costumisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme
2. Explica com entén Jacint Verdaguer la poesia (Romanticisme)
Verdaguer entén la poesia com l'expressió dels sentiments i emocions.
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
3. Quin gènere va conrear Àngel Guimerà? Cita noms d'obres seves. (Romanticisme - Realisme)
Gimerà va conrear el teatre. Les seves obres més importants són: "Mar i Cel", "Terra baixa", "Maria Rosa", "La filla del mar"...
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
4. Explica per què l'obra L'Escanyapobres de Narcís Oller s'inclou dins del realisme. (Realisme)
Perquè és una obra que descriu la societat catalana del moment, els canvis econòmics i socials del segle vistos des del món rural.
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
5. Cita dos autors catalans que es puguin considerar naturalistes. (Naturalisme)
Verdaguer i Narcís Oller
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
Unitat 4. El Renaixemnet, el Barroc i el Neoclassicisme
1. RENAIXEMENT
A) La literatura popular influencia l'obra de Pere Serafí? Argumenta la resposta.
La literatura popular va influir a Pere Serafí, i a altres autors del Renaixement, en els temes, en el ritme i la musicalitat tot i que no es va deslligar del tot de la tradició trobadoresca.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
2. BARROC
A) On és Vallfogona? Situa-ho en un mapa.
*
B) De què és el màxim representant català, el Rector de Vallfogona?
És el màxim representant del Barroc català.
BIBLIOGRAFIA:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vallfogona_de_Ripoll%C3%A8s i
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
3. NEOCLASSICISME
A) Explica els valors que transmet l'obra Lucrècia del menorquí Joan Ramis Ramis.
Lucrèsia, és una tragèdia ambientada a Roma. A més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
A) La literatura popular influencia l'obra de Pere Serafí? Argumenta la resposta.
La literatura popular va influir a Pere Serafí, i a altres autors del Renaixement, en els temes, en el ritme i la musicalitat tot i que no es va deslligar del tot de la tradició trobadoresca.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
2. BARROC
A) On és Vallfogona? Situa-ho en un mapa.
*
B) De què és el màxim representant català, el Rector de Vallfogona?
És el màxim representant del Barroc català.
BIBLIOGRAFIA:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vallfogona_de_Ripoll%C3%A8s i
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
3. NEOCLASSICISME
A) Explica els valors que transmet l'obra Lucrècia del menorquí Joan Ramis Ramis.
Lucrèsia, és una tragèdia ambientada a Roma. A més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
Activitats Dilluns 1 de Març
1.Qui va ser Pompeu Fabra? Explica la seva aportació principal a la llengua catalana.
Pompeu Fabra va néixer a la vila de Gràcia el 1868 i va morir a Prades el 1948. Va ser filòleg català i Catedràtic de la Llengua Catalana a la Universitat de Barcelona. Cap a la dècada dels 90 el trobem vinculat a L’Avenç, i és sota aquest segell que publicarà a les seves primeres propostes en el camp de la gramàtica: Ensayo de gramàtica del català modern (1891) i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1898). Poc després de veure la llum el Sil•labari català i Tractat d’ortografia catalana, tots dos del 1904, Fabra tindrà un èxit notable amb I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Al 1912 publicarà la seva fonamental Gramàtica de la Llengua Catalana. Va ser el responsable de la Codificació Lingüística i la Regulació Ortogràfica del Català. Va participar a la revolució de l’octubre de 1934, pel que va ser expulsat de la seva catedral. Durant la Guerra Civil espanyola va recolzar la causa republicana i al acabar la contensa se’n va anar a França, on va morir.
2.Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.
Les principals obres del modernisme són:
Poesia: Joan Maragall: L’Oda infinita; Miquel Costa i Llobera: De l'agre de la terr; Joan Alcover: Cap al tard
•Narrativa: Raimon Casellas: La damisel•la santa; Prudenci Bertrana: Josafat; Joaquim Ruyra: Marines i boscatges; Victor Català: Mosaic; Josep Pous i Pagès: Sol ixent.
•Teatre: Santiago Rusiñol: L'home de l'orgue: Adrià Gual: Misteri de dolor; Joan Puig i Ferreter: La dolça Agnès; Ignasi Iglésias: la força de l’orgull.
3.Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
MODERNISME: és un moviment artístic que es proposa la renovació de totes les arts: arquitectura, pintura, escultura, música, literatura i arts decoratives. El Modernisme català se situa al tombant de segle: comprèn el període que va del 1893 al 1911.
NOUCENTISME: és un moviment cultural que vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. Contraris als postulats modernistes, els artistes i pensadors noucentistes defensen un retorn a la mesura i les normes clàssiques. Comença l'any 1906 i acaba el 1923.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana. Eitorial: Cruïlla
Pompeu Fabra va néixer a la vila de Gràcia el 1868 i va morir a Prades el 1948. Va ser filòleg català i Catedràtic de la Llengua Catalana a la Universitat de Barcelona. Cap a la dècada dels 90 el trobem vinculat a L’Avenç, i és sota aquest segell que publicarà a les seves primeres propostes en el camp de la gramàtica: Ensayo de gramàtica del català modern (1891) i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1898). Poc després de veure la llum el Sil•labari català i Tractat d’ortografia catalana, tots dos del 1904, Fabra tindrà un èxit notable amb I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Al 1912 publicarà la seva fonamental Gramàtica de la Llengua Catalana. Va ser el responsable de la Codificació Lingüística i la Regulació Ortogràfica del Català. Va participar a la revolució de l’octubre de 1934, pel que va ser expulsat de la seva catedral. Durant la Guerra Civil espanyola va recolzar la causa republicana i al acabar la contensa se’n va anar a França, on va morir.
2.Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.
Les principals obres del modernisme són:
Poesia: Joan Maragall: L’Oda infinita; Miquel Costa i Llobera: De l'agre de la terr; Joan Alcover: Cap al tard
•Narrativa: Raimon Casellas: La damisel•la santa; Prudenci Bertrana: Josafat; Joaquim Ruyra: Marines i boscatges; Victor Català: Mosaic; Josep Pous i Pagès: Sol ixent.
•Teatre: Santiago Rusiñol: L'home de l'orgue: Adrià Gual: Misteri de dolor; Joan Puig i Ferreter: La dolça Agnès; Ignasi Iglésias: la força de l’orgull.
3.Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
MODERNISME: és un moviment artístic que es proposa la renovació de totes les arts: arquitectura, pintura, escultura, música, literatura i arts decoratives. El Modernisme català se situa al tombant de segle: comprèn el període que va del 1893 al 1911.
NOUCENTISME: és un moviment cultural que vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. Contraris als postulats modernistes, els artistes i pensadors noucentistes defensen un retorn a la mesura i les normes clàssiques. Comença l'any 1906 i acaba el 1923.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana. Eitorial: Cruïlla
domingo, 31 de enero de 2010
Veles e Vents (en català)
Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
