Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.
domingo, 31 de enero de 2010
Tirant lo blanc
TIRANT LO BLANC
1.L’obra Tirant lo Blanc està estructurada en cinc parts, que corresponen als llocs geogràfics on es desenvolupa l’obra. Al final de cada part, el protagonista emprèn un viatge que el porta a un nou escenari, on apareixeran nous personatges. Hi ha, però, una trama central que segueix la vida del protagonista.
1a part a Anglaterra: Tirant és armat cavaller i assoleix certa fama en les lluites cortesanes.
2a part a Sicília i Rodes: és nomenat almirall en les batalles navals. S’esdevé la primera història sentimental de la novel•la.
3a part a l’Imperi Grec: esdevé cabdill victoriós en la batalla contra els turcs. S’enamora de Carmesina i es produeixen situacions picants.
4a part al nord d’Àfrica: conquereix part del nord d’Àfrica, on converteix molta gent al cristianisme.
5a part a l’Imperi Grec un altre cop: es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l’Imperi. Emmalalteix d’una pulmonia i mor.
Tirant lo Blanc és una obra molt important perquè ha estat considerada per alguns la primera novel·la moderna europea, ja que la trama és més realista, els sentiments i la raó són termes més importants, las escenes de guerres no són tan importants i es destaquen més les escenes de la vida quotidiana, en general, tot és bastant semblant a la realitat. La obra va ser publicada a València i reimpresa a Barcelona. Després va ser traduïda al castellà, a l'italià, al francès, a l'anglès i a moltes llengües més.
3. Els llibres de cavalleries són narracions fabuloses, que s'han situat en països exòtics,llunyans o inventats, protagonitzades per cavallers d'uns dots excepcionals i irreals i sovint s'enfronten a enemics de força descomunal o imaginats.
Les novel·les cavalleresques es proposen reflectir la manera de viure dels cavallers de l'època. Les aventures són més mesurades, els cavallers actuen guiats per les seves habilitats i s'enfronten a enemics que podrien haver estat reals.
BIBLIOGRAFIA
http://www.xtec.cat/~lrius1/martorell/contenidor.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc
Llibre de català de 4t d'ESO
1.L’obra Tirant lo Blanc està estructurada en cinc parts, que corresponen als llocs geogràfics on es desenvolupa l’obra. Al final de cada part, el protagonista emprèn un viatge que el porta a un nou escenari, on apareixeran nous personatges. Hi ha, però, una trama central que segueix la vida del protagonista.
1a part a Anglaterra: Tirant és armat cavaller i assoleix certa fama en les lluites cortesanes.
2a part a Sicília i Rodes: és nomenat almirall en les batalles navals. S’esdevé la primera història sentimental de la novel•la.
3a part a l’Imperi Grec: esdevé cabdill victoriós en la batalla contra els turcs. S’enamora de Carmesina i es produeixen situacions picants.
4a part al nord d’Àfrica: conquereix part del nord d’Àfrica, on converteix molta gent al cristianisme.
5a part a l’Imperi Grec un altre cop: es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l’Imperi. Emmalalteix d’una pulmonia i mor.
Tirant lo Blanc és una obra molt important perquè ha estat considerada per alguns la primera novel·la moderna europea, ja que la trama és més realista, els sentiments i la raó són termes més importants, las escenes de guerres no són tan importants i es destaquen més les escenes de la vida quotidiana, en general, tot és bastant semblant a la realitat. La obra va ser publicada a València i reimpresa a Barcelona. Després va ser traduïda al castellà, a l'italià, al francès, a l'anglès i a moltes llengües més.
3. Els llibres de cavalleries són narracions fabuloses, que s'han situat en països exòtics,llunyans o inventats, protagonitzades per cavallers d'uns dots excepcionals i irreals i sovint s'enfronten a enemics de força descomunal o imaginats.
Les novel·les cavalleresques es proposen reflectir la manera de viure dels cavallers de l'època. Les aventures són més mesurades, els cavallers actuen guiats per les seves habilitats i s'enfronten a enemics que podrien haver estat reals.
BIBLIOGRAFIA
http://www.xtec.cat/~lrius1/martorell/contenidor.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc
Llibre de català de 4t d'ESO
lunes, 25 de enero de 2010
Activitat dilluns 25 de gener
1.
a) Jaume Roig va néixer a València, però no es sap la data. Era autor i metge, fill de metge del mateix nom. El 1434 apareix atestat exercint de metge a València. Va assistir la reina Maria de Castella en la seva darrera malaltia. Va ser administrador de l’hospital d’En Clapers i benefactor del convent de la Trinitat de les clarisses, on va professar la seva filla Víolant en temps que va ser monja i abadessa Isabel de Villena. Estava casat amb Isabel Pellisser. Va morir a Benimàmet al 1478.
b) El seu llibre més important, L’espill o Llibre de les dones, pretén oferir una visió realista del món segons la perspectiva burgesa. Escrit amb la intenció de divertir i de fer una sàtira contra les dones, és un clar exemple de la misogínia medieval.
2:.
a) S’han conservat 18 poemes, dels quals destaquen: Estramps; Presoner i Lo setge d’amor.
b) Ausiàs Marc allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català i crea una poètica personal, molt original en el tractament dels temes, que assimila plenament les innovacions de la lírica europea del moment. També segueix la tradició trobadoresca i fa una lírica moderna i innovadora en el tractament dels temes.
c)
( Ausiàs March )
Veles e vents han mos desigs complir
facent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d\'ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l\'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Amor, de vos, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me\'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.
Jo tem la mort per no ser-nos absent,
perquè amor, per mort, és a nul.lat;
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en bolit.
Sol est pesnsar me tol del món delit,
car, nos vivint, no creu se pusca fer:
après ma mort, d\'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d\'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me\'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana i literatura de 4t d'ESO
a) Jaume Roig va néixer a València, però no es sap la data. Era autor i metge, fill de metge del mateix nom. El 1434 apareix atestat exercint de metge a València. Va assistir la reina Maria de Castella en la seva darrera malaltia. Va ser administrador de l’hospital d’En Clapers i benefactor del convent de la Trinitat de les clarisses, on va professar la seva filla Víolant en temps que va ser monja i abadessa Isabel de Villena. Estava casat amb Isabel Pellisser. Va morir a Benimàmet al 1478.
b) El seu llibre més important, L’espill o Llibre de les dones, pretén oferir una visió realista del món segons la perspectiva burgesa. Escrit amb la intenció de divertir i de fer una sàtira contra les dones, és un clar exemple de la misogínia medieval.
2:.
a) S’han conservat 18 poemes, dels quals destaquen: Estramps; Presoner i Lo setge d’amor.
b) Ausiàs Marc allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català i crea una poètica personal, molt original en el tractament dels temes, que assimila plenament les innovacions de la lírica europea del moment. També segueix la tradició trobadoresca i fa una lírica moderna i innovadora en el tractament dels temes.
c)
( Ausiàs March )
Veles e vents han mos desigs complir
facent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d\'ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l\'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Amor, de vos, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me\'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.
Jo tem la mort per no ser-nos absent,
perquè amor, per mort, és a nul.lat;
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en bolit.
Sol est pesnsar me tol del món delit,
car, nos vivint, no creu se pusca fer:
après ma mort, d\'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d\'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me\'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana i literatura de 4t d'ESO
lunes, 11 de enero de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
