lunes, 26 de abril de 2010

Unitat 9. La literatura de postguerra

1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".
És el període posterior a una guerra. La politica exterior és quan va començar la Segona Guerra Mundial abans de que acabes la Guerra Civil. Va haver-hi la puixança de la ideologia feixista i una concepció radical del nacionalisme. La intervenció dels Estats Units dóna la victòria al bloc aliat. Després hi ha la política interior, on l'alçament del general Franco contra la República va provocar la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La victòria de les tropes franquistes va representar el final de la democràcia espanyola i l'entrada en una etapa marcada per la repressió política, social i cultural.

2. Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
CANDOR: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
FÈRULES: Estar sota la seva direcció severa, despòtica, etc.
CROSSES: Bastó corbat al capdamunt.
ESTRONCAR: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
ESBORRADISSA: Que s'esborra fàcilment.

3. Fes l'exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.


Estimats parlamentaris,

Molta gent es pensa que ja no hi ha moltes guerres però en realitat n'hi ha moltes on moren milions de persones i també molts nens petits que desgraciàdament es moren a causa de les guerres, de fam, d'enfermetats, etc. Les guerres provoquen la mort de moltes persones, moltes danys naturals i de cases, escoles, hospitals.
Totes aquestes persones que moren en les guerres han mort injustament, d'una manera cruel, aquests nens han tingut la mala sort de morir molt petits, sense poder gaudir de la vida i només per haver nascut a un país determinat estan destinats a lluitar a la guerra. A més molts nens que moren a la guerra no han pogut gaudir ni d'una educació, ni d'unes mínimes condicions de vida, ni amb medicines, etc. Resumint, les guerres destrossen a molts països i famílies i no en podem treure cap part bona. Els problemes es poden solucionar sense la violència, penseu-hi.

Júlia i Judith


4. Què és un monòleg interior? Posa'n un exemple i justifica-ho.

Un monòleg interior és una tècnica narrativa que consisteix a presentar, directament i amb un narrador en primera persona, els pensaments i sentiments del protagonista.
Un exemple pot ser "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda perquè aquesta novel·la està escrita en primera persona (una noia del barri de Gràcia anomenada Natàlia més coneguda pel nom Colometa)i ens expressa els seus sentiments, dolors, pors, etc quan esclata la guerra i ha d'afrontar tota sola la dura postguerra.

BIBLIOGRAFIA: Llibre de català.

lunes, 19 de abril de 2010

Repàs de les unitats 7 i 8

1. Explica la diferència entre el complement directe i l'indirecte. Posa'n exemples.
El complement indirecte (CI) expressa el receptor (beneficiat) de l'acció verbal. Exemple: El pare li compra una joguina a la filla.

El complement directe (CD) és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal. Exemple: la Laia prepara la festa.

2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:

a) S'adona que ha fet mal a tots els companys Complement règim verbal
b) Va prometre als nois de portar-los al parc Complement de règim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaigComplement règim verbal
d) En Joan es dol que tots li facin el buit Complement règim verbal


3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:

a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me'n vull distanciar
c) Sé que és un repte inassolible, però m'he l'exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n'he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis

4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX? Literatura experimental: la poesia evoluciona en dues direccions: d'una banda, experimenta una revolució formal amb el moviment de les avantguardes, i d'altra banda, avança cap a la poesia pura, que busca la màxima perfecció de l'expressió poètica. La novel·la també explora nous camins: l'acció perd la continuïtat argumental; el temps deixa de ser lineal; el punt de vist s'obre al narrador col·lectiu i al monòleg interior, que representa el fluir dels pensaments; el protagonista esdevé un antiheroi... La literatura existencial: qüestiona el sentit de l'existència humana, i es pregunta sobre el món caòtic i absurd. La manca de valors condueix al pessimisme. La literatura social: parteix de la idea que els artistes i intel·lectuals han de comprometre's a transformar el món per millorar-lo. El teatre: conviuen tres tipus de teatre: la comèdia burgesa, el teatre frívol i el teatre revolucionari que qüestionava el sistema vigent.


5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:

a) S'acostuma a fer les coses bé S'acostuma a fer-les. Complement de règim verbal. i complement directe
b) Porta els comptes a l'avi Porta'ls-hi Complement indirecte i complement directe
c) Es recorda de tot el que li deuenSe'n recorda.Complement de règim verbal. i complement directe
d) Compra joguines als nebots Compra-li's Complement indirecte i complement directe
e) Explica el que vol als seus amics Li's explica. Complement indirecte
f) Es nega a treballar amb la família S'hi nega Complement de règim verbal. i complement indirecte
g) Fa el que vol Ho fa
Complement directe

6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.

lunes, 12 de abril de 2010

U.8 les avantguardes i els anys trenta

1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
Els moviments d'avantguarda, que irrompen a Europa en els primersanys del s.XX, tenen una gran acollida Catalunya: la voluntat de ruptura amb la tradició i la recerca de noves vies d'experimentació presenten una gran vitalitat en el panorama literari català. Els quatre exemples són:el futurisme, impulsat per Marinetti des d'Itàlia; el cubisme, que troba la seva principal expressió literària en l'obra d'Apollinaire; el dadaisme, iniciat a Zuric per Tristan Tzara, i el surrealisme, que sorgeix a França l'any 1924 sota la direcció d'André Breton.


2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text
7. Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?

El títol és ''És quan dormo que hi veig clar'', el poeta volo dir que quan està dormint és quan veu les coses més clares, les coses de la vida. El poeta veu el món real quan està dormint, o sigui en els somnis, perquè veu el que ell vol i, així veu les coses més clares, més fàcils. Imagina les coses que ell vol, per exemple diu que el casalot del pirata és un ample gira-sol, i a la vida real una casa no pot ser un girasol, a més les cases dels pirates, solen ser un barco; o quan diu que viu al cor d'una petxina, no és pot viure allà, ja que una petxina no té cor.


3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.

L'obra de Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental.
L'obra de Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
L'obra de Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
L'obra de Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
L'obra de Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.

4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text
10. Indica el significat d'aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:

a)petjada: és la senyal que deixa el peu de l'ocell al caminar.
b)fonedissa: cosa que desapareix amb facilitat.
c)escorça:
capa o coberta externa que ha posat l'amant al nom de la seva estimada.
d)lleu: lleuger, de poc pes. L'ala de l'ocell és lleugera, que pesa poc.
e)colgar: posar alguna cosa dins d'un clot i cobrir-la amb la terra. Al poema posa colgar sorres amb sorra, cobrir sorres amb sorra.
f)fugissera: que passa ràpidament, ''ràpida petjada de l'ocell a la neu''.

5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text
17. Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i l'actitud que adopten de cara al futur:

CATERINA:la Caterina vol deixar de treballar al Cafè de la Marina perquè sempre és el mateix i perquè està cansada de tenir que esperar als mariners, que tothom l'anomeni ''la noia del Cafè de la Marina'', que cada dos cops li demanin una cosa... Però el que li sap més greu de deixar el treball és separar-se de la Rosa perquè li feia companyia. A més, no veu la seva vida al Cafè de la Marina sino que hi han més treballs a la vida, que no estar tancada al bar servint cafès.

CLAUDI:en Claudi li ensenya a la Caterina un bitllet per anar a Amèrica i li explica que no es gran cosa però que està ple d'aventures: italians cantant, dents negres, foc... No és gran cosa però per ell és el millor que pot tenir en aquell moment. I que anar a Amèrica és el millor que pot fer per millorar el seu futur.




BIBLIOGRAFIA: llibre de català de 4t d'ESO i enciclopèdia catalana.