1. Escriu una breu biografia de Quim Monzó.
Joaquim Monzó i Gómez conegut amb el nom artístic Quim Monzó, és un narrador, traductor i periodista en català i castellà. Va estudiar disseny gràfic a l'Escola Massana de Barcelona. Va començar a publicar reportatges al començament del decenni de 1970. Ha publicat un bon nombre de novel·les, contes i reculls d'articles i ha estat traduït a més de vint llengües. Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis, entre ells el Premi Prudenci Bertrana de novel·la. Algunes de les seves obres narratives són: 1976: L'udol del griso al caire de les clavegueres; 1983: Benzina... I alguns reculls d'articles són: 1984: El dia del senyor; 2000: Tot és mentida...
2. Busca un conte de Quim Monzó i explica'n el significat.
MIL CRETINS Es tracta d'un recull de dinou relats dividit en dues parts. A la primera hi ha set narracions, més llargues que les dotze de la segona part. El primer conte del llibre és El senyor Beneset que tracta de l'història d'un vell que viu en una residència on ningú fa cas de la seva condició.Aqui hi ha un fragment del primer conte ''El senyor Beneset'':
El fill del senyor Beneset arriba a la residència geriàtrica i saluda la noia que hi ha a recepció, una noia amable i sensata que va ser, de fet, qui, quan buscava una residència on cuidessin el senyor Beneset, va decantar la balança i va fer que optés per aquesta i no per l'altra que també li agradava, al Putxet. La noia i el fill del senyor Beneset xerren de quatre coses. De com va la vida en general, de la Setmana Santa que s'acosta, del nou asfaltat del carrer i de com està el senyor Beneset últimament. Quan ja sembla que han parlat prou estona, el fill diu "En fi..." i somriu com dient "És molt interessant la conversa però t'he de deixar i he d'anar a l'habitació". La noia, que en el fons està cansada d'haver de parlar de quatre tòpics semblants amb cada familiar o amic de cada resident, fa cara d' "Hòstia, a mi també em sap molt de greu, però entenc que hi ha coses que són primordials, i una és visitar el pare". De manera que el fill del senyor Beneset s'allunya del taulell i va cap al pati. El travessa fent sonar la grava sota els peus amb ímpetu adolescent, entra a l'ascensor, arriba a la planta tercera i enfila el passadís cap a l'habitació. És la 309. Truca amb els dits:toc toc toc; primer suau, després més fort i, finalment, com que no hi ha resposta -el senyor Beneset sordejava tant que és probable que no el senti-, fa girar el pom de la porta i hi entra. El senyor Beneset és davant del mirall. Es posa bé les calces, unes calces negres, de blonda, d'aquestes que els francesos en diuen culottes i els anglesos French knickers.
-T’he dit sempre que truquis, abans d’entrar a les habitacions – diu el senyor Beneset.
3. Qui és Sergi Pàmies? A quin diari publica els seus escrits periodístics? Sobre quin tema sol escriure? Justifica-ho amb exemples. Sergi Pàmies i López és un escriptor, articulista, traductor i crític de televisió. Va néixer a París el 26 de Gener del 1960. És fill de la també escriptora Teresa Pàmies i del polític comunista Gregorio López Raimundo. El juliol del 1971 la família es trasllada a Barcelona. El jove Sergi s'ha d'adaptar a la nova situació, i a l'escola, descobreix el català. En aquesta època la seva mare inicia la carrera literària amb la publicació de Testament a Praga (1971). L'any 1990 apareix la seva primera novel·la, La primera pedra, que obté el premi Ícaro atorgat pel Diario 16. Els seus contes han estat traduïts en alemany, anglès, castellà, francès i japonès.
Col·labora amb articles d'opinió i cròniques periodístiques a diaris i revistes com ara La Vanguardia, El País i El Temps, entre d'altres. Sergi Pàmies toca temes del present, com la mort i la malaltia, l'amor no correspos, la desconfiança, d'entre d'altres.
4. Quin tema predomina en la literatura actual? Justifica-ho amb un exemple i digues de quin autor és. El tema que predomina en la narrativa actual és la diversitat, tant pel que fa a la temàtica coma ls estils. Entre els autors més representatius és Quim Monzó, que escriu sobre la diversitat de la vida i les coses més dolentes d'ella.
De la poesia actual tendeix més l'intimisme, que reflecteix les experiències personals i la percepció particular del món que tenen els poetes. Cal destacar a Francesc Parcerisas, on algunes de les seves obres tendeixen al realisme de la vida dels protagonistes.
Al teatre actual ha experimentat un gran desenvolupament tant pel que fa a la creació d'infraestructures teatrals com al nombre d'autors. Una obra caracteristica del teatre actual és Criatures on apareixen escenes escrites per diferents autors com: Sergi Belbel, Yolanda García Serrano, Paco Mir, Jordi Mollà, Joan Ollé, J. pere Peyró, David Plana, Àgata Roca i Míriam Iscla. Criatures fa un retrat incisiu i mordaç de la infantesa, dels pares i de les relacions amb els fills.
5. Digues quina és la progamació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per a la temporada actual 2009/2010), tria l'obra que aniries a veure i digues per què.
A mi no em diguis amor . Triaria aquesta obra primer de tot perquè m'ha cridat molt l'atenció el títol. A més, me llegit el resum de l'obra i m'agraden aquestes històries d'amor on els membres de la família volen trencar l'amor entre dos persones que s'estimen moltíssim i que lluiten pel seu amor en una época difícil.
lunes, 10 de mayo de 2010
lunes, 26 de abril de 2010
Unitat 9. La literatura de postguerra
1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".
És el període posterior a una guerra. La politica exterior és quan va començar la Segona Guerra Mundial abans de que acabes la Guerra Civil. Va haver-hi la puixança de la ideologia feixista i una concepció radical del nacionalisme. La intervenció dels Estats Units dóna la victòria al bloc aliat. Després hi ha la política interior, on l'alçament del general Franco contra la República va provocar la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La victòria de les tropes franquistes va representar el final de la democràcia espanyola i l'entrada en una etapa marcada per la repressió política, social i cultural.
2. Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
CANDOR: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
FÈRULES: Estar sota la seva direcció severa, despòtica, etc.
CROSSES: Bastó corbat al capdamunt.
ESTRONCAR: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
ESBORRADISSA: Que s'esborra fàcilment.
3. Fes l'exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
Estimats parlamentaris,
Molta gent es pensa que ja no hi ha moltes guerres però en realitat n'hi ha moltes on moren milions de persones i també molts nens petits que desgraciàdament es moren a causa de les guerres, de fam, d'enfermetats, etc. Les guerres provoquen la mort de moltes persones, moltes danys naturals i de cases, escoles, hospitals.
Totes aquestes persones que moren en les guerres han mort injustament, d'una manera cruel, aquests nens han tingut la mala sort de morir molt petits, sense poder gaudir de la vida i només per haver nascut a un país determinat estan destinats a lluitar a la guerra. A més molts nens que moren a la guerra no han pogut gaudir ni d'una educació, ni d'unes mínimes condicions de vida, ni amb medicines, etc. Resumint, les guerres destrossen a molts països i famílies i no en podem treure cap part bona. Els problemes es poden solucionar sense la violència, penseu-hi.
Júlia i Judith
4. Què és un monòleg interior? Posa'n un exemple i justifica-ho.
Un monòleg interior és una tècnica narrativa que consisteix a presentar, directament i amb un narrador en primera persona, els pensaments i sentiments del protagonista.
Un exemple pot ser "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda perquè aquesta novel·la està escrita en primera persona (una noia del barri de Gràcia anomenada Natàlia més coneguda pel nom Colometa)i ens expressa els seus sentiments, dolors, pors, etc quan esclata la guerra i ha d'afrontar tota sola la dura postguerra.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de català.
És el període posterior a una guerra. La politica exterior és quan va començar la Segona Guerra Mundial abans de que acabes la Guerra Civil. Va haver-hi la puixança de la ideologia feixista i una concepció radical del nacionalisme. La intervenció dels Estats Units dóna la victòria al bloc aliat. Després hi ha la política interior, on l'alçament del general Franco contra la República va provocar la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La victòria de les tropes franquistes va representar el final de la democràcia espanyola i l'entrada en una etapa marcada per la repressió política, social i cultural.
2. Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
CANDOR: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
FÈRULES: Estar sota la seva direcció severa, despòtica, etc.
CROSSES: Bastó corbat al capdamunt.
ESTRONCAR: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
ESBORRADISSA: Que s'esborra fàcilment.
3. Fes l'exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
Estimats parlamentaris,
Molta gent es pensa que ja no hi ha moltes guerres però en realitat n'hi ha moltes on moren milions de persones i també molts nens petits que desgraciàdament es moren a causa de les guerres, de fam, d'enfermetats, etc. Les guerres provoquen la mort de moltes persones, moltes danys naturals i de cases, escoles, hospitals.
Totes aquestes persones que moren en les guerres han mort injustament, d'una manera cruel, aquests nens han tingut la mala sort de morir molt petits, sense poder gaudir de la vida i només per haver nascut a un país determinat estan destinats a lluitar a la guerra. A més molts nens que moren a la guerra no han pogut gaudir ni d'una educació, ni d'unes mínimes condicions de vida, ni amb medicines, etc. Resumint, les guerres destrossen a molts països i famílies i no en podem treure cap part bona. Els problemes es poden solucionar sense la violència, penseu-hi.
Júlia i Judith
4. Què és un monòleg interior? Posa'n un exemple i justifica-ho.
Un monòleg interior és una tècnica narrativa que consisteix a presentar, directament i amb un narrador en primera persona, els pensaments i sentiments del protagonista.
Un exemple pot ser "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda perquè aquesta novel·la està escrita en primera persona (una noia del barri de Gràcia anomenada Natàlia més coneguda pel nom Colometa)i ens expressa els seus sentiments, dolors, pors, etc quan esclata la guerra i ha d'afrontar tota sola la dura postguerra.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de català.
lunes, 19 de abril de 2010
Repàs de les unitats 7 i 8
1. Explica la diferència entre el complement directe i l'indirecte. Posa'n exemples.
El complement indirecte (CI) expressa el receptor (beneficiat) de l'acció verbal. Exemple: El pare li compra una joguina a la filla.
El complement directe (CD) és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal. Exemple: la Laia prepara la festa.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys Complement règim verbal
b) Va prometre als nois de portar-los al parc Complement de règim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaigComplement règim verbal
d) En Joan es dol que tots li facin el buit Complement règim verbal
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me'n vull distanciar
c) Sé que és un repte inassolible, però m'he l'exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n'he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX? Literatura experimental: la poesia evoluciona en dues direccions: d'una banda, experimenta una revolució formal amb el moviment de les avantguardes, i d'altra banda, avança cap a la poesia pura, que busca la màxima perfecció de l'expressió poètica. La novel·la també explora nous camins: l'acció perd la continuïtat argumental; el temps deixa de ser lineal; el punt de vist s'obre al narrador col·lectiu i al monòleg interior, que representa el fluir dels pensaments; el protagonista esdevé un antiheroi... La literatura existencial: qüestiona el sentit de l'existència humana, i es pregunta sobre el món caòtic i absurd. La manca de valors condueix al pessimisme. La literatura social: parteix de la idea que els artistes i intel·lectuals han de comprometre's a transformar el món per millorar-lo. El teatre: conviuen tres tipus de teatre: la comèdia burgesa, el teatre frívol i el teatre revolucionari que qüestionava el sistema vigent.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S'acostuma a fer les coses bé S'acostuma a fer-les. Complement de règim verbal. i complement directe
b) Porta els comptes a l'avi Porta'ls-hi Complement indirecte i complement directe
c) Es recorda de tot el que li deuenSe'n recorda.Complement de règim verbal. i complement directe
d) Compra joguines als nebots Compra-li's Complement indirecte i complement directe
e) Explica el que vol als seus amics Li's explica. Complement indirecte
f) Es nega a treballar amb la família S'hi nega Complement de règim verbal. i complement indirecte
g) Fa el que vol Ho fa
Complement directe
6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
El complement indirecte (CI) expressa el receptor (beneficiat) de l'acció verbal. Exemple: El pare li compra una joguina a la filla.
El complement directe (CD) és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal. Exemple: la Laia prepara la festa.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys Complement règim verbal
b) Va prometre als nois de portar-los al parc Complement de règim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaigComplement règim verbal
d) En Joan es dol que tots li facin el buit Complement règim verbal
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me'n vull distanciar
c) Sé que és un repte inassolible, però m'he l'exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n'he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX? Literatura experimental: la poesia evoluciona en dues direccions: d'una banda, experimenta una revolució formal amb el moviment de les avantguardes, i d'altra banda, avança cap a la poesia pura, que busca la màxima perfecció de l'expressió poètica. La novel·la també explora nous camins: l'acció perd la continuïtat argumental; el temps deixa de ser lineal; el punt de vist s'obre al narrador col·lectiu i al monòleg interior, que representa el fluir dels pensaments; el protagonista esdevé un antiheroi... La literatura existencial: qüestiona el sentit de l'existència humana, i es pregunta sobre el món caòtic i absurd. La manca de valors condueix al pessimisme. La literatura social: parteix de la idea que els artistes i intel·lectuals han de comprometre's a transformar el món per millorar-lo. El teatre: conviuen tres tipus de teatre: la comèdia burgesa, el teatre frívol i el teatre revolucionari que qüestionava el sistema vigent.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S'acostuma a fer les coses bé S'acostuma a fer-les. Complement de règim verbal. i complement directe
b) Porta els comptes a l'avi Porta'ls-hi Complement indirecte i complement directe
c) Es recorda de tot el que li deuenSe'n recorda.Complement de règim verbal. i complement directe
d) Compra joguines als nebots Compra-li's Complement indirecte i complement directe
e) Explica el que vol als seus amics Li's explica. Complement indirecte
f) Es nega a treballar amb la família S'hi nega Complement de règim verbal. i complement indirecte
g) Fa el que vol Ho fa
Complement directe
6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
lunes, 12 de abril de 2010
U.8 les avantguardes i els anys trenta
1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
Els moviments d'avantguarda, que irrompen a Europa en els primersanys del s.XX, tenen una gran acollida Catalunya: la voluntat de ruptura amb la tradició i la recerca de noves vies d'experimentació presenten una gran vitalitat en el panorama literari català. Els quatre exemples són:el futurisme, impulsat per Marinetti des d'Itàlia; el cubisme, que troba la seva principal expressió literària en l'obra d'Apollinaire; el dadaisme, iniciat a Zuric per Tristan Tzara, i el surrealisme, que sorgeix a França l'any 1924 sota la direcció d'André Breton.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text
7. Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
El títol és ''És quan dormo que hi veig clar'', el poeta volo dir que quan està dormint és quan veu les coses més clares, les coses de la vida. El poeta veu el món real quan està dormint, o sigui en els somnis, perquè veu el que ell vol i, així veu les coses més clares, més fàcils. Imagina les coses que ell vol, per exemple diu que el casalot del pirata és un ample gira-sol, i a la vida real una casa no pot ser un girasol, a més les cases dels pirates, solen ser un barco; o quan diu que viu al cor d'una petxina, no és pot viure allà, ja que una petxina no té cor.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
L'obra de Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental.
L'obra de Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
L'obra de Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
L'obra de Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
L'obra de Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text
10. Indica el significat d'aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
a)petjada: és la senyal que deixa el peu de l'ocell al caminar.
b)fonedissa: cosa que desapareix amb facilitat.
c)escorça: capa o coberta externa que ha posat l'amant al nom de la seva estimada.
d)lleu: lleuger, de poc pes. L'ala de l'ocell és lleugera, que pesa poc.
e)colgar: posar alguna cosa dins d'un clot i cobrir-la amb la terra. Al poema posa colgar sorres amb sorra, cobrir sorres amb sorra.
f)fugissera: que passa ràpidament, ''ràpida petjada de l'ocell a la neu''.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text
17. Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i l'actitud que adopten de cara al futur:
CATERINA:la Caterina vol deixar de treballar al Cafè de la Marina perquè sempre és el mateix i perquè està cansada de tenir que esperar als mariners, que tothom l'anomeni ''la noia del Cafè de la Marina'', que cada dos cops li demanin una cosa... Però el que li sap més greu de deixar el treball és separar-se de la Rosa perquè li feia companyia. A més, no veu la seva vida al Cafè de la Marina sino que hi han més treballs a la vida, que no estar tancada al bar servint cafès.
CLAUDI:en Claudi li ensenya a la Caterina un bitllet per anar a Amèrica i li explica que no es gran cosa però que està ple d'aventures: italians cantant, dents negres, foc... No és gran cosa però per ell és el millor que pot tenir en aquell moment. I que anar a Amèrica és el millor que pot fer per millorar el seu futur.
BIBLIOGRAFIA: llibre de català de 4t d'ESO i enciclopèdia catalana.
Els moviments d'avantguarda, que irrompen a Europa en els primersanys del s.XX, tenen una gran acollida Catalunya: la voluntat de ruptura amb la tradició i la recerca de noves vies d'experimentació presenten una gran vitalitat en el panorama literari català. Els quatre exemples són:el futurisme, impulsat per Marinetti des d'Itàlia; el cubisme, que troba la seva principal expressió literària en l'obra d'Apollinaire; el dadaisme, iniciat a Zuric per Tristan Tzara, i el surrealisme, que sorgeix a França l'any 1924 sota la direcció d'André Breton.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text
7. Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
El títol és ''És quan dormo que hi veig clar'', el poeta volo dir que quan està dormint és quan veu les coses més clares, les coses de la vida. El poeta veu el món real quan està dormint, o sigui en els somnis, perquè veu el que ell vol i, així veu les coses més clares, més fàcils. Imagina les coses que ell vol, per exemple diu que el casalot del pirata és un ample gira-sol, i a la vida real una casa no pot ser un girasol, a més les cases dels pirates, solen ser un barco; o quan diu que viu al cor d'una petxina, no és pot viure allà, ja que una petxina no té cor.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
L'obra de Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental.
L'obra de Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
L'obra de Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
L'obra de Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
L'obra de Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text
10. Indica el significat d'aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
a)petjada: és la senyal que deixa el peu de l'ocell al caminar.
b)fonedissa: cosa que desapareix amb facilitat.
c)escorça: capa o coberta externa que ha posat l'amant al nom de la seva estimada.
d)lleu: lleuger, de poc pes. L'ala de l'ocell és lleugera, que pesa poc.
e)colgar: posar alguna cosa dins d'un clot i cobrir-la amb la terra. Al poema posa colgar sorres amb sorra, cobrir sorres amb sorra.
f)fugissera: que passa ràpidament, ''ràpida petjada de l'ocell a la neu''.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text
17. Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i l'actitud que adopten de cara al futur:
CATERINA:la Caterina vol deixar de treballar al Cafè de la Marina perquè sempre és el mateix i perquè està cansada de tenir que esperar als mariners, que tothom l'anomeni ''la noia del Cafè de la Marina'', que cada dos cops li demanin una cosa... Però el que li sap més greu de deixar el treball és separar-se de la Rosa perquè li feia companyia. A més, no veu la seva vida al Cafè de la Marina sino que hi han més treballs a la vida, que no estar tancada al bar servint cafès.
CLAUDI:en Claudi li ensenya a la Caterina un bitllet per anar a Amèrica i li explica que no es gran cosa però que està ple d'aventures: italians cantant, dents negres, foc... No és gran cosa però per ell és el millor que pot tenir en aquell moment. I que anar a Amèrica és el millor que pot fer per millorar el seu futur.
BIBLIOGRAFIA: llibre de català de 4t d'ESO i enciclopèdia catalana.
miércoles, 17 de marzo de 2010
Redacció del futur.
Ara mateix estic estudiant a l’ESO de Cadaqués. Quan acabi l’ESO, segurament aniré a Figueres (al batxillerat artístic De l’Orfeo) o a Girona (a un batxillerat amb residència) a fer un batxillerat artístic perquè de gran m’agradaria ser dissenyadora de moda. Primer faré els dos anys de batxillerat i després faré un grau mitjà abans d’anar a la Universitat, així podré guanyar uns quants diners treballant per la tarda i, al mateix temps, estudiant el que ma’agrada. Quan acabi el grau superior, que segurament el faría a Girona, aniría a l’Universitat de Barcelona. La carrera me la treuré aproximadament, en uns sis o set anys, si tot va bé o no repeteixo algún curs. Possiblement aniré a l’ESDi (Escola Superior de Disseny), l’escola de la que em van informar a l’ExpoJove, on em va semblar que és la millor escola per poder ser el que vull.
Desde que era petita deia que volia ser veterinaria, però quan vaig anar creixent vaig pensar que com que no m’agrada la sang i menys pensar que potser tenia que matar algun animal…com que sóc molt sentimental, hagués agafat una depressió de dos anys! Al veure que ja no volia ser veterinaria vaig elegir ser pentinadora de gossos y dissenyadora de roba per gossets. Però eren bogeries de nena petita. Després vaig voler ser pintora, perquè desde els 3 anys no he parat de pintar, d’anar a classes de dibuix, etc. Sempre m’ha agradat dibuixar i pintar. I al final he decidit ser dissenyadora de roba, però no està del tot segur.
M’agradaria ser alguna cosa relacionada amb l’art i la moda com DISSENYADORA DE MODA, dissenyadora d’interiors o arquitecta, etc. A més, m’agradaria poder conèixer algún dissenyador important com el de Channel!
M’agradaria ser dissenyadora de moda perquè m’agrada la roba, no m’agrada, M’ENCANTA! A més, com he dit abans m’agrada dibuixar el que sigui, estic tot el dia dibuixant o pintant, dissenyant, etc. Estic tot el dia mirant revistes de moda, llegint articles de dissenyadors famosos o dissenyadors que han quedat marcats en l’història com Coco Channel o el meu preferit Louis Vuitton! Estic atenta de totes les notícies de tots els dissenyadors, de totes les pasarel•les i de tot el que es porta i el que no. A més, si m’he d’arreclar alguna cosa, m’he l’arreclo jo, no li demano a la meva mare, però ella em va ensenyar a cosir, perquè sinò encara no en sabría.
En conclusió, ara mateix l’únic que vull ser es dissenyadora de moda i poder-ho ser i aconseguir-ho algun dia!
Desde que era petita deia que volia ser veterinaria, però quan vaig anar creixent vaig pensar que com que no m’agrada la sang i menys pensar que potser tenia que matar algun animal…com que sóc molt sentimental, hagués agafat una depressió de dos anys! Al veure que ja no volia ser veterinaria vaig elegir ser pentinadora de gossos y dissenyadora de roba per gossets. Però eren bogeries de nena petita. Després vaig voler ser pintora, perquè desde els 3 anys no he parat de pintar, d’anar a classes de dibuix, etc. Sempre m’ha agradat dibuixar i pintar. I al final he decidit ser dissenyadora de roba, però no està del tot segur.
M’agradaria ser alguna cosa relacionada amb l’art i la moda com DISSENYADORA DE MODA, dissenyadora d’interiors o arquitecta, etc. A més, m’agradaria poder conèixer algún dissenyador important com el de Channel!
M’agradaria ser dissenyadora de moda perquè m’agrada la roba, no m’agrada, M’ENCANTA! A més, com he dit abans m’agrada dibuixar el que sigui, estic tot el dia dibuixant o pintant, dissenyant, etc. Estic tot el dia mirant revistes de moda, llegint articles de dissenyadors famosos o dissenyadors que han quedat marcats en l’història com Coco Channel o el meu preferit Louis Vuitton! Estic atenta de totes les notícies de tots els dissenyadors, de totes les pasarel•les i de tot el que es porta i el que no. A més, si m’he d’arreclar alguna cosa, m’he l’arreclo jo, no li demano a la meva mare, però ella em va ensenyar a cosir, perquè sinò encara no en sabría.
En conclusió, ara mateix l’únic que vull ser es dissenyadora de moda i poder-ho ser i aconseguir-ho algun dia!
lunes, 15 de marzo de 2010
Activitats de sintesi del segon trimestre
1. Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un breu període de temps.
Han anunciat que hi haurà votacions en un poc temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat punts de vista diferents.
El gerent i l'apoderat han defensat opinions diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat contrari a l’augment dels impostos.
El cap de l'oposició s'ha mostrat oposat a l'augment dels impostos.
d) Vinc d’una família d’escassos recursos econòmics i no me n’avergonyeixo.
Vinc d'una família pobre i no m'avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita d’una manera freqüent.
La tia Pura ens visita molt sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-li's que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els aconteixements.
c) Es va posar de peu a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va xocar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
La bicicleta és un mitjà de transport, no contaminants i ens permet fer exercici.
Els avantages de la bicicleta són que pots fer exercici sense haver-ho platejat fer-ne avans i no contamines gens, no com els cotxes o les motocicletes. Et permeteix posar diverses marxes, per fer més o menys esforç. Moltes bicicletes serveixen per anar per montanya, per carretera o per pobre.
Els desavantatges són que moltes bicicletes, es trenquen en seguida, o la cadena, o es peten les rodes, etc. Un altre inconvenient és que quan plou o fa mal temps no la pots agafar perquè et pots mullar o fa fred.
En conclusió, la bici per una banda, està bé, perquè et fa estar bé fisicament i per altra banda, es dolenta pel temps o per les averies.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any ESTIC (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no SENT(sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no CAIGUI (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no HA ESTAT (ser / estar) a classe.
e) Vull que HI HAGUI (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ENS EM PORTAT BÉ (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que SÓN (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet RIURE'S (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de catarates perquè ja no VEIA (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) Hem tret força vi de la bóta.
N'hem fet força.
b) La meva germana Eulàlia m’explicava contes abans d’anar a dormir.
La meva germana Eulàlia me'n explicava abans d'anar a dormir.
c) Diuen que la Marta surt amb el presumit del Gerard.
Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc ha trobat una mosca al seu plat.
En Marc ha trobat una al seu plat.
e) La mare ha comprat aquell MP-3 a en Pere.
La mare li ha comprat.
f) Demana-li si vol venir a patinar amb nosaltres.
Demanali-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa AMB el seu amic de sempre.
b) Confio EN que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat AL nou horari.
d) Tinc dret A que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo DE haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi EN comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t EN acabar la feina.
h) L’amenaçava EN prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat A que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem A que ens clavin un moc.
k) No s’adonava DEL mal tràngol que estava passant el seu amic.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un breu període de temps.
Han anunciat que hi haurà votacions en un poc temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat punts de vista diferents.
El gerent i l'apoderat han defensat opinions diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat contrari a l’augment dels impostos.
El cap de l'oposició s'ha mostrat oposat a l'augment dels impostos.
d) Vinc d’una família d’escassos recursos econòmics i no me n’avergonyeixo.
Vinc d'una família pobre i no m'avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita d’una manera freqüent.
La tia Pura ens visita molt sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-li's que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els aconteixements.
c) Es va posar de peu a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va xocar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
La bicicleta és un mitjà de transport, no contaminants i ens permet fer exercici.
Els avantages de la bicicleta són que pots fer exercici sense haver-ho platejat fer-ne avans i no contamines gens, no com els cotxes o les motocicletes. Et permeteix posar diverses marxes, per fer més o menys esforç. Moltes bicicletes serveixen per anar per montanya, per carretera o per pobre.
Els desavantatges són que moltes bicicletes, es trenquen en seguida, o la cadena, o es peten les rodes, etc. Un altre inconvenient és que quan plou o fa mal temps no la pots agafar perquè et pots mullar o fa fred.
En conclusió, la bici per una banda, està bé, perquè et fa estar bé fisicament i per altra banda, es dolenta pel temps o per les averies.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any ESTIC (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no SENT(sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no CAIGUI (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no HA ESTAT (ser / estar) a classe.
e) Vull que HI HAGUI (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ENS EM PORTAT BÉ (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que SÓN (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet RIURE'S (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de catarates perquè ja no VEIA (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) Hem tret força vi de la bóta.
N'hem fet força.
b) La meva germana Eulàlia m’explicava contes abans d’anar a dormir.
La meva germana Eulàlia me'n explicava abans d'anar a dormir.
c) Diuen que la Marta surt amb el presumit del Gerard.
Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc ha trobat una mosca al seu plat.
En Marc ha trobat una al seu plat.
e) La mare ha comprat aquell MP-3 a en Pere.
La mare li ha comprat.
f) Demana-li si vol venir a patinar amb nosaltres.
Demanali-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa AMB el seu amic de sempre.
b) Confio EN que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat AL nou horari.
d) Tinc dret A que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo DE haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi EN comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t EN acabar la feina.
h) L’amenaçava EN prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat A que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem A que ens clavin un moc.
k) No s’adonava DEL mal tràngol que estava passant el seu amic.
Modernisme i Noucentisme
1.Qui va ser Pompeu Fabra? Explica la seva aportació principal a la llengua catalana.
Va ser un important lingüista i gramàtic.
Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions a la Llengua Catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).
Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Però Fabra es convertirà també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El català literari (1932).
BIBLIOGRAFIA:
http://www.escriptors.com/autors/fabrap/
2. Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.
POESIA:
- Joan Maragall: “Oda a Espanya”
-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”
-Joan Alcover: “La Balanguera”
NARRATIVA MODERNISTA:
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”
POESIA MODERNISTA:
-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de català
3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
El modernisme és un moviment artístic, en canvi, el noucentisme és un moviment cultural. El modernisme proposa la renovació de totes les arts i el noucentisme vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. El modernisme es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre, en canvi el noucentisme només es manifesta mitjançant la poesia i la narrativa.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de català.
Va ser un important lingüista i gramàtic.
Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions a la Llengua Catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).
Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Però Fabra es convertirà també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El català literari (1932).
BIBLIOGRAFIA:
http://www.escriptors.com/autors/fabrap/
2. Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.
POESIA:
- Joan Maragall: “Oda a Espanya”
-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”
-Joan Alcover: “La Balanguera”
NARRATIVA MODERNISTA:
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”
POESIA MODERNISTA:
-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de català
3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
El modernisme és un moviment artístic, en canvi, el noucentisme és un moviment cultural. El modernisme proposa la renovació de totes les arts i el noucentisme vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. El modernisme es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre, en canvi el noucentisme només es manifesta mitjançant la poesia i la narrativa.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de català.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
