Activitat dilluns 25 de gener

1.
a) Jaume Roig va néixer a València, però no es sap la data. Era autor i metge, fill de metge del mateix nom. El 1434 apareix atestat exercint de metge a València. Va assistir la reina Maria de Castella en la seva darrera malaltia. Va ser administrador de l’hospital d’En Clapers i benefactor del convent de la Trinitat de les clarisses, on va professar la seva filla Víolant en temps que va ser monja i abadessa Isabel de Villena. Estava casat amb Isabel Pellisser. Va morir a Benimàmet al 1478.

b) El seu llibre més important, L’espill o Llibre de les dones, pretén oferir una visió realista del món segons la perspectiva burgesa. Escrit amb la intenció de divertir i de fer una sàtira contra les dones, és un clar exemple de la misogínia medieval.

2:.
a) S’han conservat 18 poemes, dels quals destaquen: Estramps; Presoner i Lo setge d’amor.

b) Ausiàs Marc allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català i crea una poètica personal, molt original en el tractament dels temes, que assimila plenament les innovacions de la lírica europea del moment. També segueix la tradició trobadoresca i fa una lírica moderna i innovadora en el tractament dels temes.

c)
( Ausiàs March )

Veles e vents han mos desigs complir
facent camins dubtosos per la mar.

Mestre i ponent contra d\'ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l\'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.

Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor, de vos, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me\'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.

Jo tem la mort per no ser-nos absent,
perquè amor, per mort, és a nul.lat;
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.

Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en bolit.
Sol est pesnsar me tol del món delit,
car, nos vivint, no creu se pusca fer:

après ma mort, d\'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d\'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me\'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé

BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana i literatura de 4t d'ESO