Activitats Dilluns 1 de Març

1.Qui va ser Pompeu Fabra? Explica la seva aportació principal a la llengua catalana.
Pompeu Fabra va néixer a la vila de Gràcia el 1868 i va morir a Prades el 1948. Va ser filòleg català i Catedràtic de la Llengua Catalana a la Universitat de Barcelona. Cap a la dècada dels 90 el trobem vinculat a L’Avenç, i és sota aquest segell que publicarà a les seves primeres propostes en el camp de la gramàtica: Ensayo de gramàtica del català modern (1891) i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1898). Poc després de veure la llum el Sil•labari català i Tractat d’ortografia catalana, tots dos del 1904, Fabra tindrà un èxit notable amb I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Al 1912 publicarà la seva fonamental Gramàtica de la Llengua Catalana. Va ser el responsable de la Codificació Lingüística i la Regulació Ortogràfica del Català. Va participar a la revolució de l’octubre de 1934, pel que va ser expulsat de la seva catedral. Durant la Guerra Civil espanyola va recolzar la causa republicana i al acabar la contensa se’n va anar a França, on va morir.

2.Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.

Les principals obres del modernisme són:

Poesia: Joan Maragall: L’Oda infinita; Miquel Costa i Llobera: De l'agre de la terr; Joan Alcover: Cap al tard

•Narrativa: Raimon Casellas: La damisel•la santa; Prudenci Bertrana: Josafat; Joaquim Ruyra: Marines i boscatges; Victor Català: Mosaic; Josep Pous i Pagès: Sol ixent.

•Teatre: Santiago Rusiñol: L'home de l'orgue: Adrià Gual: Misteri de dolor; Joan Puig i Ferreter: La dolça Agnès; Ignasi Iglésias: la força de l’orgull.

3.Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.

MODERNISME: és un moviment artístic que es proposa la renovació de totes les arts: arquitectura, pintura, escultura, música, literatura i arts decoratives. El Modernisme català se situa al tombant de segle: comprèn el període que va del 1893 al 1911.

NOUCENTISME: és un moviment cultural que vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. Contraris als postulats modernistes, els artistes i pensadors noucentistes defensen un retorn a la mesura i les normes clàssiques. Comença l'any 1906 i acaba el 1923.


BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana. Eitorial: Cruïlla